01/03/2012, El diàleg entre cristianisme i budisme

 El diàleg interreligiós és possible si hi ha bona voluntat, disponibilitat per aprendre, per deconstruir prejudicis i visions tòpiques de l’altre. No només és possible, sinó que també és una forma de créixer intel•lectualment, de veure les coses des de l’altra banda, i en aquest sentit, també suposa un viatge d’iniciació i podríem dir catàrtic alhora.

És difícil la tasca d’identificar els punts d’afinitat i les diferències que hi ha entre dues tradicions de tan ric bagatge històric, filosòfic i artístic com són el budisme i el cristianisme. A voltes, em sembla que amb l’afany de construir ponts, hom redueix la grandesa, la personalitat i la singularitat de cada tradició. Quan així es fa, es perd un món de riquesa espiritual, un univers que la humanitat ha de saber conservar, valorar i transmetre a les generacions futures.

En el cristianisme, hom creu en un Déu personal que ha creat el món i s’hi ha revelat, un Déu que s’ha manifestat com Amor incondicional, com una comunitat de persones en l’amor, Pare, Fill i Esperit Sant. Heus aquí una primera gran diferència. En el budisme originari, es desconeix l’existència de Déu. No es creu en un Ésser suprem. El budista parteix de l’experiència de la inconsistència o vacuïtat del món, també del fluir permanent de totes les coses. Res se sosté, res substitueix per ell mateix.

El budisme ofereix una via d’alliberament a l’ésser humà, a partir de les Quatre Nobles Veritats del Discurs de Benarès, i en particular, del vuitè camí d’alliberament. L’extinció del desig, el control de la voluntat, el domini de la set és el camí d’alliberament. El cristianisme també ofereix un camí de salvació a l’ésser humà, que consisteix en el lliure abandonament a la Voluntat de Déu. En el budisme, l’ésser humà no és quelcom que subsisteixi eternament, és flux que es desfà. En el cristianisme, l’ésser humà és persona, un ésser únic, irrepetible i amb vocació eterna. No es creu en la reencarnació, sinó en la resurrecció de la carn, dit en altres paraules, en la vida eterna de cada ésser personal en cos i ànima. El jo que Déu ha creat del no-res se salva de la mort per obra de l’Esperit Sant a imatge i semblança de Jesús que fou salvat de la mort en la Pasqua.

En el pla ètic hi ha elements molt comuns entre el cristianisme i el budisme, valors que es comparteixen molt profundament. En el budisme, la compassió és la virtut fonamental. En el cristianisme és la caritat, que exigeix l’atenció al més vulnerable, la plena identificació amb el sofriment aliè. També ocupa un lloc central en el cristianisme la serenitat o pau interior, que és fruit d’una llarga lluita. En el cristianisme, la pau no és solament exterior, és l’horitzó de realització de la persona. En el terreny del budisme, tot el món constitueix una unitat interdependent, digna de respecte i estimació. En el cristianisme, el món és creació de Déu, no és una propietat de l’ésser humà, sinó la manifestació de Déu a través de cadascuna de les entitats que constitueixen la naturalesa. Aquesta dimensió sagramental del cosmos exigeix també cura i estima vers la natura.

El budisme és una tradició espiritual i ètica que ja té més de dos mil cinc-cents anys. A Occident s’està notant un creixent interès per aquesta saviesa, però no necessàriament cal qualificar-la de pura moda o esnobisme intel•lectual. És evident que, com tota creença, es pot instrumentalitzar i utilitzar per a fins mercantils, però també crec que en la conversió de moltes persones a aquesta saviesa roman una veritable recerca de pau i serenor, una benvolença universal, el desig de viure una vida amb sentit i plenament humana.

El budisme pot aportar molta llum a la nostra cultura. No sabem quin serà el destí d’Europa, ni quina serà la seva identitat religiosa futura. No hi ha dubte que Europa té clarament i inqüestionablement unes arrels cristianes, gregues i romanes, però ningú no pot aventurar què en serà d’ella, en el futur. La crida a viure una vida sòbria i austera, una existència benvolent i serena, atenta als qui més pateixen, conté elements molt positius. Per als cristians, aquest creixement és un repte i, simultàniament, una ocasió per aprofundir en la bellesa de les nostres creences i per establir ponts de diàleg i de comprensió amb aquesta tradició.