El temps marca les nostres vides, però com l’experimentem en un món accelerat? Aquest assaig filosòfic no busca definir la seva naturalesa, sinó analitzar com el sistema tecnocapitalista imposa un ritme vertiginós que obliga a viure sense pausa. L’exigència de productivitat sense límits porta a l’individu a un estat d’esgotament i desorientació, generant una sensació de desballestament i pèrdua de control sobre la seva pròpia existència.