Per a Francesc Torralba, els pares no haurien d’intentar convertir-se en amics dels seus fills. El filòsof i teòleg català considera que el seu paper és diferent: protegir, establir límits i acompanyar l’infant cap a l’autonomia. Una visió de la paternitat i la maternitat que no exclou ni la tendresa ni la complicitat.
“La meva filla/el meu fill és el meu millor amic/la meva millor amiga”… Molts pares pronuncien aquesta frase sense mala intenció. Tanmateix, segons el filòsof Francesc Torralba, podria tenir més impacte en l’educació dels fills del que ens pensem.
En una conversa amb l’empresari Josef Ajram, enregistrada per al pòdcast Gente sin límites, afirma: “És un error que els pares intentin ser amics dels seus fills”.
Segons ell (la relació entre pares i fills) no és una relació entre dues persones iguals que es trien mútuament. L’adult assumeix una responsabilitat que l’infant encara no pot assumir.
Enllaç: www.aufeminin.com