Parlar de l’esperança sense convertir-la en una consigna buida ni en un manual d’optimisme ràpid. Vet aquí el mèrit. «Anatomia de l’esperança» no és un llibre que negui el malestar del present; al contrari, parteix d’aquí. Hi trobem un temps marcat pel cansament, la por, la incertesa i una forma de cinisme defensiu que sovint es disfressa de lucidesa. Un dels encerts del llibre és que evita el to paternalista. No promet fórmules màgiques ni receptes emocionals. Torralba no diu que “tot anirà bé”, sinó que intenta pensar què vol dir sostenir-se quan no és clar que les coses vagin bé. Ho fa amb una idea central molt efectiva: el “combat interior” entre dues veus, la del desesperat i la de l’esperançat (et ressona, lector?).
El llibre s’obre amb aquesta tensió i la manté viva amb frases contundents: “Tot està perdut!” davant de “Tot està per fer!”, o “No hi ha res a fer!” davant de “Tot és possible!”. Més que un recurs retòric, és una manera de descriure una experiència molt recognoscible: la batalla íntima entre rendir-se o continuar.
Enllaç: www.segre.com