El dol per la mort d’un fill.
Entrevistem Francesc Torralba, filòsof i catedràtic d’Ètica de la URL. Parla del procés de dol per la mort del seu fill Oriol, als 26 anys, en un accident de muntanya. Quin sentit té la vida desprès de la mort d’un fill? “Fas uns aprenentatges valuosos. T’adones que no tens controlat el futur, i això et fa molt humil I molt agraït a tot el que la vida t’ha donat, a l’experiència d’haver tingut un fill i haver-lo gaudit durant un temps. Quan un ha passat per l’experiència no parla del que li han dit, sinó d’allò que l’ha travessat… això et fa ser més capaç de compadir-te, de comprendre el sofriment de l’altre. I també t’adones que la vida és molt curta i no la pots malbaratar amb estupideses. Vull dedicar el temps i l’energia a allò que és valuós”, explica Francesc Torralba. I destaca que per fer front al dolor té molta importància la comunitat familiar: “Poder expressar el que sentim, plorar junts, perquè les paraules són insuficients per expressar la buidor que ningú no pot omplir.”
Francesc Torralba és autor de «No hi ha paraules» i «La Paraula que em sosté» (Ara Llibres). “Quan va passar la tragèdia li vaig preguntar a Déu què volia de mi ara. Vaig entendre que havia d’expressar per escrit el que sentia i que havia de consolar i ser bàlsam per a les persones que tenia al meu voltant. I demanar-li a Déu la força per afrontar les contrarietats de la vida”.
Recentment Francesc Torralba ha guanyat el Premi Josep Pla amb el llibre «Anatomia de l’esperança» (Destino). Parla de construir esperança en un món convuls “on el bé és difícil de mantenir”. I destaca que les grans conquestes de drets i llibertats han anat lligades a una col·lectivitat que ha tingut esperança i ha lluitat durant temps. Diu que cal cohesió, confiança, tolerància a l’espera i superar la cultura de la immediatesa. I considera que són motiu d’esperança els mestres, educadores, infermeres, metgesses, pedagogs, etc. que cada dia ho donen tot per millorar la vida dels altres.
Enllaç: www.3cat.cat