Coordinadora: Carme Drópez i Ballarín.

Francesc Torralba: Capítol «La persona, centre de l’acció educativa». Pàgines 34-48.

Partint de la base que la finalitat primordial d’una institució educativa és formar persones (més enllà de formar professionals), i a partir de la constatació que aquests són temps canviants (“de crisi global”), l’autor reivindica la decisiva contribució de les humanitats en el sistema educatiu, ajudant els alumnes a esdevenir ciutadans compromesos i implicats en la societat. Tot defensant la vigència de la tradició personalista en el desenvolupament de l’educació formal, l’article exposa tot un seguit d’arguments per defensar el paper essencial de les humanitats, entenent-les com aquelles disciplines que tinguin com a objectiu la reflexió al voltant de la humanitat de la persona. Així, el text esdevé una exposició ordenada de les virtuts i aportacions de les humanitats al coneixement i la formació, des de la visió del personalisme. Des de la contribució a la capacitat d’organització intel·lectual i del coneixement fins a la voluntat d’emprendre el repte de la complexitat i el saber generalista, passant per la formació de l’esperit crític, el coneixement de la pròpia identitat i de les arrels, o el coneixement de la realitat política, social i religiosa, condició indispensable per a treballar-hi tot transformant-la.