Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismes de consol davant de la mort d’un ésser estimat. Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui dia continua sent un tabú en la nostra cultura. Quan una persona té clar que aquest petó pot ser l’últim petó, que aquesta carícia pot ser l’última, besa com mai, acaricia com si la pell de l’altre fos el tresor més preuat.

Com escriu Ciceró, “morir fugint és lleig; morir vencent, gloriós”, però per vèncer, cal plantar cara a la mort.