Coordinació: Luis Guerrero Martínez.
Col·laboració: Francesc Torralba Roselló, Angel E. Garrido-Maturano, Gonzalo Balderas Vega, Nassim-Bravo Jordán, Rafael García Pavón, Jorge Manzano, SJ, Luis Guerrero Martínez, María José Binetti, Catalina Elena Dobre, Dolors Perarnau Vidal, José Carda Martín, Patricia Carina Dip, Oscar Parcero Oubiña i Elsa Torres Garza.
Francesc Torralba: Capítol «La suspensión de lo ético. Lectura de Temor y Temblor». Pàgines 139-165.
Kierkegaard es considerava a si mateix com una persona privilegiada per la seva capacitat d’observació i reflexió sobre la naturalesa humana, la qual que li permetia descobrir els diferents plecs que estan tancats al esdevenir existencial. No obstant això, el seu interès com a autor no estava xifrat a elaborar un nou sistema de coneixements psicològics, ètics o antropològics, sinó en poder ajudar els lectors a reflexionar-hi per sí mateixos. Per mitjà de la comunicació indirecta, dels pseudònims i de l’àmplia gamma d’estils i obres, Kierkegaard aconsegueix enfrontar al lector amb la seva pròpia realitat existencial. Per això utilitza el seu enorme coneixement de la naturalesa humana, presentant exemples de diverses personalitats i modes de vida, de manera que el lector vagi posant davant seu la seva vida i les possibilitats que s’obren davant seu, i se senti convidat, de moltes maneres, a fer un balanç respecte a la serietat de la seva vida.
Editor
Universidad Iberoamericana
Població
Ciudad de México
Any
2009
Pàgines
350
¿Hacia una nueva era?Universidad de Deusto, 2011
Vers una pedagogia amb rostrePublicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998
És intel·ligible la nostra fe al segle XXI? Trobada d’intel·lectuals i professionals catòlics a PobletScriptorium Populeti, 2011
El camino espiritual de Søren KierkegaardEditorial San Pablo, 2008