Director: Francisco Javier Elizari Basterra.

Col·laboració: Salvador Urraca Martínez, Javier Barbero Gutiérrez, Francesc Torralba Rosselló, Marciano Vidal García, José Carlos Bermejo Higuera, Juan Carlos Álvarez Pérez, Juan Aristondo Saracíbar, Francisco Javier Elizari Basterra, Ana María Marcos del Cano i Juan Luis Trueba Gutiérrez.

Francesc Torralba: Capítol «Calidad de vida». Pàgines 115-155.

Si haguéssim de destacar una idea dominant en 10 paraules clau davant el final de la vida, aquesta bé podria ser l’aspiració a un morir millor, és a dir, més humà, referit no sols a l’instant darrer de la vida, sinó, sobretot, a la seva fase última, més o menys llarga. Perquè el morir en la nostra societat és manifestament millorable.

En perseguir aquest objectiu, no podem oblidar que la millora del morir té tantes cares com persones. Aquest punt és capital, però si volem treballar lúcidament en l’obstinació, és necessari recordar que cada moment històric, cada societat, deixa, en algun grau, la seva pròpia petjada en l’última etapa de la vida per mitjà de normes, lleis, costums, ritus, idees ètiques, pràctiques mèdiques, creences, aspiracions, temors, interrogants, etc.