XV premi Xarxa en la seva edició de 1990.

Cercles infernals és un estudi crític del pensament filosòfic del jove Nietzsche, l’obra bàsica i fonamental del qual en aquella època és El naixement de la tragèdia (1872). Més enllà d’una interpretació merament històrica i filològica, l’autor del present assaig ha volgut descobrir la metafísica tràgica que roman sota el text literari. Dionís és l’única veritat radical, la mare de l’Ésser, la Realitat efectiva, el tot i l’U. Però aquesta unitat es fragmenta i s’esquinça i apareix un món de singularitats i individualitats, un món insubstancial i fantasmagòric; el nostre món, diu Nietzsche. L’existència humana és un error, conclou el jove pensador; tot i així és necessari cercar un sentit a la vida pel qual valgui la pena continuar existint. Així és com fonamenta la teodicea de la justificació estètica. L’autor de l’assaig, però, fonamentant-se en sant Agustí i Kierkegaard bàsicament, rebutja l’esquema metafísic nietzscheà, tot i que considera el seu esforç intel·lectual digne de lloança i admiració.