Traducció: Julia Argemí.

Col·laboració: Francesc Torralba i Vicenç Villatoro.

«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic, un cristià que cerca, que tracta d’entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba.

Al llarg de quaranta cartes -vint per corresponsal- Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l’esfera religiosa i l’esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l’existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l’espiritualitat sense fe.

És un diàleg d’idees, però també d’experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l’inici de l’estiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. I tots dos converteixen sovint l’epistolari -el «gènere de l’ànima»- en un dietari: en l’exposició oberta i desacomplexada dels viaranys -interiors i exteriors- de la pròpia vida.