La identitat d’una institució, també la universitària, no està closa, ni acabada, ni tancada, sinó que és un àmbit de possibilitats noves i de canvis imprevisibles. Afrontar-los amb serenor i amb fidelitat a l’acte instituent és el gran repte que tenim pendent.

Tots aquests aspectes i aquests punts només volien obeir una finalitat, que és la següent: fer veure que la identitat universitària és una identitat que, com a tal, està encara per pensar i que la tasca de pensar aquesta identitat no pot ser un treball individual, sinó necessàriament col·lectiu. tant de bo aquest text pugui servir per potenciar aquesta reflexió autocrítica i esperançada sobre el destí i el futur de la identitat universitària en el conjunt del nostre món.