El Papa Francesc ha captivat l’atenció de persones de molt diferent procedència, no sols de catòlics convençuts. A l’autor li va succeir el mateix: primer van ser els seus gestos el que va captivar la seva atenció; la seva proximitat, després també les paraules i, finalment, les seves accions. Aquest assaig es proposa abordar el disc dur del pensament del Papa Francesc, explorar el significat dels seus discursos, dibuixar el fil conductor de la seva argumentació. Per a això, l’autor ha identificat un conjunt de paraules clau (key words) que, al llarg de les seves aparicions públiques, reapareixen amb una certa constància i ha intentat aclarir-ne el seu sentit. El pensament del Papa Francesc és un pensament viu i dinàmic, amb la qual cosa tota descripció del mateix ha de ser interpretada en clau provisional. Per això l’autor es proposa estudiar els eixos del seu pensament, però assenyalant les coincidències i afinitats amb el seu magisteri anterior a ser triat bisbe de Roma.