Ningú desitja baixar-se de la vida i jugar el paper d’espectador, però en moltes ocasions tots patim la temptació d’abandonar-ho tot, de dimitir dels nostres compromisos i deixar d’existir.

Quan el dimoni del no-res s’ensenyoreix de l’esperit no serveixen els fàrmacs, ni les sessions clíniques, tampoc els productes químics, ni els bufons de la televisió. L’únic antídot enfront del no-res és el sentit. Només la recerca interior de sentit pot neutralitzar tal temptació.

No triem existir; però podem triar com existir. No triem quant temps estarem en aquest món, però sí que podem decidir com satisfer de significat aquest temps. Podem tractar de fer amb la vida un projecte singular que posseeixi sentit, que tingui valor per a cadascú.