En un món on els rols tradicionals de l’educador i de l’educand es transformen ràpidament, en el qual els espais i els temps educatius es modifiquen de manera ràpida i on apareixen entorns de caràcter virtual com a escenaris propis de l’acció educativa, s’imposa la tasca de pensar allò ineludiblement humà de l’acció educativa, el sentit i la raó d’ésser de la tasca d’educar i la sobirania de la persona en aquesta acció.