Kierkegaard es considerava a si mateix com una persona privilegiada per la seva capacitat d’observació i reflexió sobre la naturalesa humana, la qual que li permetia descobrir els diferents plecs que estan tancats al esdevenir existencial. No obstant això, el seu interès com a autor no estava xifrat a elaborar un nou sistema de coneixements psicològics, ètics o antropològics, sinó en poder ajudar els lectors a reflexionar-hi per sí mateixos. Per mitjà de la comunicació indirecta, dels pseudònims i de l’àmplia gamma d’estils i obres, Kierkegaard aconsegueix enfrontar al lector amb la seva pròpia realitat existencial. Per això utilitza el seu enorme coneixement de la naturalesa humana, presentant exemples de diverses personalitats i modes de vida, de manera que el lector vagi posant davant seu la seva vida i les possibilitats que s’obren davant seu, i se senti convidat, de moltes maneres, a fer un balanç respecte a la serietat de la seva vida.