«No tracto de convèncer a ningú. No em proposo articular una apologètica de la fe al mode clàssic. Els temps de la batalla entre defensors i detractors han estat definitivament superats. A les societats occidentals postmodernes i líquides, creients i no creients vivim en pau, acceptem la pluralitat com un fet, fins i tot com un valor, i junts lluitem per un món millor. Desitgem conèixer-nos i comprendre’ns i, sobretot, identificar els àmbits d’intersecció que ens uneixen.

Tampoc em proposo trobar arguments suposadament científics per a donar legitimitat racional a les meves creences. Respecte al sentit últim de la vida humana, al que veritablement ens espera després de la mort, a l’existència o no de Déu, la ciència no pot emetre un judici precís, perquè tal qüestió transcendeix els límits de la seva metodologia i també els seus objectius com a saber humà.

Simplement desitjo expressar, en primera persona del singular, les raons que m’indueixen a creure en Déu o, més ben dit, a viure confiat en ell. Es pot viure legítimament sense Déu en aquest món, però també és legítim enfrontar-se a les grans experiències de la vida des de la fe en Déu».