
La identitat o el que resta per pensar
La identitat d’una institució, també la universitària, no està closa, ni acabada, ni tancada, sinó que és un àmbit de possibilitats noves i de canvis imprevisibles. Afrontar-los amb serenor i amb fidelitat a l’acte instituent és el gran repte que tenim pendent.
Tots aquests aspectes i aquests punts només volien obeir una finalitat, que és la següent: fer veure que la identitat universitària és una identitat que, com a tal, està encara per pensar i que la tasca de pensar aquesta identitat no pot ser un treball individual, sinó necessàriament col·lectiu. tant de bo aquest text pugui servir per potenciar aquesta reflexió autocrítica i esperançada sobre el destí i el futur de la identitat universitària en el conjunt del nostre món.
ET POT INTERESSAR
- Pedagogía de la vulnerabilidadEditorial CCS - ICCE, 2002
- Pedagogia del testimoniArquebisbat de Barcelona, 1997
- De l’últim home a l’Home Nou. Tensions antropològiques a l’albadaInstitut Superior de Ciències Religioses, 1999
- Orientación profesional centrada en la personaUniversidad Pontificia de Comillas, 2002