Traducció: Francesc Torralba i Roselló.

Søren Kierkegaard (1813-1855) és, probablement, un dels escriptors més laberíntics i apassionants del segle XIX. La seva immensa obra, escrita íntegrament en llengua danesa, és un joc de pseudònims, d’estils, d’experiments literaris i de vivències personals. Juntament amb H. C. Andersen i N. Grundtvig, és considerat un dels més grans de la història de Dinamarca.

Kierkegaard renegà sempre del títol de filòsof i preferí definir-se com a escriptor religiós. Tota la seva obra és un intent de comprendre el cristianisme i la seva implicació en l’existència individual de cada persona. Apostà per un cristianisme viscut amb convicció, defensat amb coratge fins a les últimes conseqüències. El martiri, la solitud i la creu són, segons ell, el darrer episodi de la vida del cristià exemplar.

Al llarg de la seva intensa vida d’escriptor, Kierkegaard va escriure uns noranta discursos. Els «Discursos cristians» publicats a Copenhaguen el 1948 són especialment significatius per a entendre el pensament religiós de Kierkegaard i la seva concepció paradoxal de la fe cristiana.