L’infant és un forjador de preguntes impertinents. Els seus interrogants ens fan envermellir. Mostra, amb les seves demandes, la insostenible lleugeresa dels nostres coneixements, la fragilitat de les nostres teories. L’infant no coneix, encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge políticament correcte. Pregunta i espera resposta.

Els qui creiem que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, considerem que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa.

He escrit aquest llibre pensant, especialment, en els meus cinc fills.