Col·laboració: Luciano Sandrin, Núria Calduch-Benages i Francesc Torralba Roselló.

Qui exerceix una de les anomenades professions d’ajuda sap bé què vol dir «burnout»; el risc de «cremar-se» està subjecte tot treballador social, és a dir, esgotar l’energia física i intel·lectual, no aguantar psicològicament el pes emocional de les condicions sovint desesperades del pacient que cuida o de la persona a la qual està ajudant i que pot afectar el seu equilibri i benestar psicofísic.

Segons l’imperatiu evangèlic «Estima el teu proïsme com a tu mateix», l’amor propi és una condició indispensable per estimar els altres, i els antics grecs ja advertien l’home sobre la importància de l’autoconeixement.

El volum, de fàcil lectura i ple de suggeriments útils i de reflexió, ofereix un recorregut atractiu i precís sobre el difícil tema de la compassió cap als altres, amb un vessant no només psicològic. A través d’una digressió eficaç, s’investiga l’humus històric i bíblic i l’evolució ètico-filosòfica de l’aproximació a la cura d’un mateix i dels altres, amb una representació sobre la figura del metge a l’antiguitat i sobre la significació revolucionària de ser proper tal com l’entén Jesús, fonament de tota relació amorosa.