
Estem davant una espècie de vademècum per al diàleg entre creients i no creients. Lluny de la fredor de l’estudi acadèmic, aquestes pàgines traspuen una experiència viscuda, el resultat d’innombrables lectures i del contacte personal amb persones que no creuen. Aquesta obra es col·loca admirablement a cavall de dos pontificats. El de Benet XVI, qui va proposar la idea de l’Atri dels Gentils, un lloc de trobada entre creients i no creients. I el del papa Francesc, que convida als fidels a sortir del recinte càlid de la pròpia tribu per a dirigir-se cap a les perifèries del món, les «perifèries existencials» on viu l’altre. El Prof. Torralba ha preferit usar una altra imatge eloqüent: la de la terra de ningú, la frontera, el confí, on creient i no creient es troben en la cerca del sentit últim de les coses. Aquesta trobada entre creients i no creients esdevé quan es deixen enrere apologètiques feroces i profanacions devastadores, quan es retira el mantell gris de la indiferència i la superficialitat que sepulta l’anhel profund de cerca i, en canvi, es revelen les raons profundes de l’esperança del creient i l’espera de l’agnòstic.