Estem cridats a donar el que som, a revelar el que portem dins al món i als altres.

Som do i estem fets per al do. Només en aquell moviment d’exteriorització radica la felicitat. Poder comprendre la pròpia existència des de la lògica del do significa adonar-se que el fi essencial de viure consisteix en donar allò que hom és, en exterioritzar-lo ja que només de aquesta manera s’enriqueix qualitativament la realitat, es fa més bella, més plural, es continua el procés creatiu del món. Per a la qual cosa, resulta indispensable investigar allò que hom és, quins són els seus dons i les seves capacitats.