L’Edith té trenta-nou anys i és una d’aquelles persones que tenen ganes de sentir, viure i conèixer. Sempre ha tingut una relació molt estreta amb el seu oncle Agustí, un venerable ancià que veu passar els darrers dies de la seva vida des d’una residència. No el pot anar a veure gaire sovint perquè viu la vida a contrarellotge, però s’escriuen i comparteixen els anhels, les pors i els dubtes.

Les cartes que s’escriuen l’Edith i l’Agustí ens acosten a dos personatges que es troben en moments vitals molt diferents: mentre ella viu la incertesa de l’edat adulta, ell contempla la vida des de l’experiència. Els moments compartits surten de ben endins i es converteixen en una reflexió vital al voltant del temps, la por i les preocupacions de la vida d’avui.