La crisi de transmissió de valors característica de les societats postmodernes ha comportat la irrupció d’una generació de ciutadans que desconeixen l’univers religiós dels seus avantpassats, els seus mites i els seus símbols, cosa que ha provocat l’eclipsi de valors que en el passat estaven arrelats en l’imaginari col·lectiu.

Paral·lelament, la hiperactivitat de la societat d’avui ha comportat una impressió d’acceleració i de saturació mental i emocional. Això ha desvetllat una fam d’espiritualitat, la necessitat d’aturar-se i meditar els valors que mouen la pròpia existència, i ha fet créixer l’interès en móns religiosos, sapiencials i espirituals molt allunyats de la tradició occidental. En una societat on cadascú es fabrica la seva «biografia de bricolatge», el ciutadà s’apropa a les tradicions religioses fent-se seu allò que considera que li pot ser beneficiós per al seu desenvolupament vital. Francesc Torralba relata el naixement d’aquesta nova espiritualitat laica i es planteja si obrirà la porta a descobrir nous valors i a recuperar-ne d’antics.