Col·laboració: José Manuel Barrientos Valcarce, Calixto Ayesa, Julio Yagüe Cantera, Fernando José Vaquero Oroquieta, Rafael Pérez Galán, Remigio Beneyto Berenguerz, Fidel Herráez Vega (pr.), Ángel Berna, Santiago Martín Jiménez, Juan Manuel Cobo Suero, Antonio Martínez Blanco, Gabriel Galdón López, Carmen Peña García, María Hernández Sampelayo Matos, Luis López-Cózar Pita, Juan Ignacio Domínguez, Antonio Martín Puerta, Alejandro Fernández Pombo, José Luis García Garrido, José Luis Pérez de Ayala, Daniel Lucendo, Justina Sánchez, Pablo López López, Manuel Morillo Rubio, M. del Carmen Carrión Pérez, María Lucía Cabañes Argudo, José V. Massiá García, Eva M. Sánchez Rodríguez, Valentín Martínez-Otero Pérez, Leonor Tamayo, Felipe Franco Franco, Israel Bernal López, Rosa M. Rodríguez-Izquierdo, M. de los Ángeles Muñoz Martínez, Javier Barraca Mairal, Ramón Pérez Juste (pr.), Juan González Anleo Grande de Castilla, Raúl Mayoral Benito, Pedro Besari Pelico, Leopoldo R. Seijas Candelas, Ángel Lafuente Zorrilla, Enrique Pascual Orellana, Joaquín Ruiz-Giménez, Samer Al Nasir, Carmen Azaustre Serrano, Alfonso López Quintás (pr.), Roberto Roche, Francesc Torralba Roselló, Juana Sánchez-Gey Venegas, Esther Melero de Pablo, Emili Boronat, María Ángeles Almacellas, Lourdes Grosso García, María José Fernández de la Cigoña Cantero, Gabriel Alonso, Begoña Gutiérrez Nieto, Jacobo Cano de Escoriaza, Carlos López Fe Figueroa, Inés Martínez Corts, Cristina Fernández Portero, Ana Durán Ferreras, Rafael Belmonte Gómez, Sylvia Huete Roldán, Magdalena Velasco Kindelán, Ricardo Díez Hochleitner, José Manuel García Ramos, Javier Morillas Gómez, Ignacio Sánchez Cámara, María José Pou Amérigo, Juan Manuel González Tudela, Rafael González Rodríguez Rojas, Antonio Viñas Otero, Francisco Suárez Salguero, Pedro Brunsó, Julio R. Villanueva (pr.), Blanca Fernández Capel, Alfonso Gago Bohorquez, Mónica López Barahona, Micaela Sánchez Gómez, Graciano González Arnaiz, Juan Antonio Ortega Díaz Ambrona i Nicole Fontaine.

Francesc Torralba: Capítol «¿Qué educación humanista para el siglo XXI?». Pàgines 525-578.

L’educació és procés, alhora, de personalització i de socialització. D’ella depenen la plenitud personal i la mateixa pervivència de la societat. No cal exagerar la importància ètica, política, religiosa de l’educació. S’explica així que a ella s’hagi dedicat el II Congrés Catòlics i Vida Pública. L’educació és, a més, un procés essencialment intencional i, tinguin o no consciència d’això, ho reconeguin o no, els qui eduquen i s’eduquen, responen sempre, en últim terme, a una opció antropològica, una metafísica i una ètica. Per això, no és possible una veritable educació si no és en un àmbit de ple respecte a la llibertat educativa.

Congrés celebrat a Madrid el novembre de 2000, organitzat per la Fundació Universitària San Pablo-CEU.