Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d’esdeveniment, perquè després d’ells la tasca de pensar es transforma radicalment.

Pensar la història, Déu, l’home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d’un moviment sísmic que transforma substantivament l’ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans.

Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d’aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.