Premi Llorer d’Assaig 2004.

Algú va dir que hi ha identitats que maten. És veritat, però també hi ha identitats que moren d’inanició. Pobles, llengües, cultures senceres, algunes mil·lenàries, desapareixen del nostre horitzó per sempre més. La mort d’una identitat col•lectiva representa la pèrdua d’un món, d’un oceà de significats. Aquesta mort ens empobreix col•lectivament. Vivim en un món on les identitats vulnerables pateixen l’impacte de l’homogeneïtzació. Com sobreviure a aquest procés? Heus ací un llibre que presenta algunes estratègies pacífiques, però alhora fermes, contra l’homogeneïtzació del món.