Autors: Josep Maria Terricabras i Pere Lluís Font.

Col·laboració: Josep María Coll, Manuel García Doncel, Francesc Torralba Roselló, Josep Manuel Udina i Cobo, Lola Badia Pàmies, Salvi Turró, Harald Schöndorf, Sergi Gordo i Josep Monserrat i Molas.

Francesc Torralba: Capítol «El diàleg amb l’ateisme modern. Eusebi Colomer i la pràctica del discerniment». Pàgines 97-121.

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, es poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats.

En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències de Llull en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressonància de les coses que més li interessaven de Llull.

El segon gran centre d’interès el van constituir, naturalment, els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània.

Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia està buida.

Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, no obstant això, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà.