Col·laboració: Luis Aróstegui Gamboa, Miguel García-Baró López, Gabriel Amengual i Coll, Juan Martín Velasco, Silvia Bara Bancel, Patricia Rojas Velásquez, José García de Castro Valdés, Salvi Turró, Francesc Torralba Roselló, José Ezcurdia, Olga Belmonte García, Ana María Sánchez López, Fernando Manuel González Vega, Francisco Javier Sancho Fermín, Antonio Sánchez Orantos, Catherine Chalier, Adela Muñoz Fernández i Rodrigo Figueroa Weitzman.

Francesc Torralba: Capítol «La recepción de la mística en los filósofos del siglo XX». Pàgines 209-223.

Filosofia i mística, en la mesura en què es converteixen en camins de cerca autèntica de la veritat, no es contradiuen. Al contrari, s’il·luminen mútuament. A vegades una falsa comprensió o idea del que és l’altre porta a un rebuig mutu, fruit principalment d’un no coneixement o falta d’aprofundiment en el que l’altre, filòsof o místic, ens transmeten.

És un dels grans assoliments d’aquesta obra: es busquen punts d’unió, de comprensió mútua. Per això en aquest llibre surten a l’estrada filòsofs de corrents molt diferents, i místics de tradicions i èpoques diverses. Conceptualitzacions variades que conflueixen en aquest amor a la saviesa, en aquesta experiència de coneixement i amor, en aquest respecte profund per conèixer i ajudar a l’home en la seva vida i existència.